4. Crema del convent de Santa Maria de Jesús, 1936.

Església i convent cremats durant la revolució de juliol de 1936. Un grup de milicians de CNT FAI que baixava per el carrer Salmerón (avui carrer Gran de Gràcia) rumb a la Diagonal va ser tirotejat des de les dependències de l’Església del convent de Santa Maria de Jesús. L’església s’havia començat a restaurar en 1935 per a commemorar els cent anys de la seva construcció; la primera fase d’aquesta rehabilitació havia estat recentment inaugurada pel bisbe de Barcelona. L’atac va acabar amb la crema i destrucció del convent, que ocupava gran part de l’illa a on encara es troba l’església actualment. Les restes del convent i el material de construcció que s’estava utilitzant per la reconstrucció de l’església, abandonat després de l’atac, van ser reutilitzats en 1937 per a la construcció de refugis antiaeris.

La crema d’esglésies per part dels anarquistes no és res de nou, és un dels arguments per a demostrar que són “bandes d’incontrolats”. Cal recordar que també les tropes franceses de Napoleó en 1810 van enderrocar diversos convents i esglésies que van transformar en espais públics. En 1835, durant una bullanga liberal, ja s’havien cremat esglésies com la de Santa Mónica en el Raval. El ressentiment popular contra l’Església Catòlica en aquests anys era a causa dels innombrables crims que els carlistes, recolzats per l’església, havien comès en els pobles catalans. Més tard, amb l’amortització, molts convents van ser convertits en espais públics.

En la segona meitat del segle XIX l’anticlericalisme i l’antimonarquisme dels anarquistes era compartit per liberals federalistes, maçons, carbonaris i espiritistes.