6. Ateneu Llibertari de Gràcia, 1976 – 2002.

L’Ateneu Llibertari sorgeix de la tradició educativa del moviment obrer. La seva proliferació, especialment durant la Segona República Espanyola, es va veure afavorida en bona part per la manca d’infraestructures educatives oficials per a la classe treballadora.

Els ateneus neixen com associacions culturals i esdevingueren una escola per a milers de persones sense recursos per a poder pagar un ensenyament privat. No hem de desixar de banda, però, que l’ateneu llibertari era un focus d’expansió de les idees llibertàries, mitjançant els seus butlletins informatius, conferències i biblioteques de lliure accés.

En la tradició llibertària de principis de segle es donava un paper fonamental a la informació i a l’educació (no de forma passiva sinó activa) com eina de coneixement i al seu torn com element alliberador de “prejudicis” religiosos o costumistes.

Una vegada superats tals prejudicis, l’obrer seria capaç d’assumir un paper crític i rebutjarl’opressió religiosa i material que la societat d’aquella època li imposava. El desig i la lluitaper un canvi social no seria sinó el reflex d’una tradició racionalista i laica que la classe obrera assumia com pròpia i que les classes dominants d’aquells moments no eren capaços d’administrar i reconvertir per al seu propi benefici.

Dins aquesta tradició trobem l’Ateneu Llibertari de Gràcia que durant la Revolució Social del juliol del 1936 i durant el curt període de la Segona República Espanyola va tenir seu al carrer Rebeldes núm 12 (avui carrer Magdalena), compartint local amb les JJ.LL. de Gràcia i el grup d’afinitat Los Quijotes del Ideal.

No cal dir que durant el regim franquista, els ateneus llibertaris van desaparéixer, i no van començar a aparéixer fins un any després de la mort del dictador. Aquesta vegada, la naturalesa dels nous ateneus llibertaris era una altra de diferent als seus predecessors. Així mateix, va ser un any després de la mort del dictador que a tot arreu a Barcelona van començar a proliferar associacions de veïns, centres culturals, universitats populars i ateneus populars a on es tractava de difondre la cultura en general. Des d’aquests locals i associacions en general la gent es reunia amb el desig de solucionar problemes del barri. També van aparéixer per tots els barris els Ateneus Llibertaris (el de Poble Sec, el del Xino, el de Sant Andreu, el de Poblenou, el de Gràcia, el de la Verneda, el de Nou Barris, el de Bellvitge, el de Sants, …). Tot i que simpatitzaven amb la CNT, amb la qual els unien també afinitats, no van establir-se entre els Ateneus i la CNT cap mena de “llaç orgànic”, sinó que els Ateneus van mantenir la seva independència i activitats seguint les iniciatives de la gent que els fundava i integrava.

Tot i que es va intentar realitzar una coordinadora d’ateneus que unifiqués esforços per obtenir ressultats més grans, aquesta va funcionar durant molt poc temps, doncs els Ateneus s’estimaven més el seu funcionament independent i autònom al marge de qualsevol macroestructura.

Als Ateneus es realitzaven debats, trobades, xarrades; es van recolçar lluites obreres estatals i internacionals, es va fer campanya contra les presons; també es va continuar amb la tradició dels primers ateneus llibertaris d’expressar les seves idees fent i distribuïnt les seves pròpies publicacions segons les possibilitats de cada grup.

També es van llençar algunes iniciatives. A l’Ateneu de Gràcia, carrer del Perill núm 52, es van realitzar les primeres reunions de la Taula Antinuclear i Ecologista, es va recolçar les campanyes generals contra l’OTAN, es va participar activament contra les dues primeres Vagues Generals, es va donar suport actiu i solidari a les lluites antimilitaristes, a la insubmissió i a l’incipient moviment Okupa quan es va ocupar l’edifici del Torrent de l’Olla (que va ser desallotjar en menys de 24 hores), al carrer Bolívar o la Kasa de la Muntanya.

Com resumeix Abel Rebollo al seu article a La Barcelona Reblede. Guía de una ciudad silenciada:

Se trataba de un hacer y decir que buscaba ser propio y así mismo intentaba esbozar otros intereses y otra cultura posibles.

I continua Rebollo amb la fi de gran part d’aquests Ateneus:

A partir de los años 90 el Estado de la transacción y la cultura subvencionada fue adueñándose de todas las parcelas e imponiéndose como lo único posible. En Barcelona, además, se dieron los eventos de las Olimpíadas del 92, que dispararon la especulación inmobiliaria, y algunos locales se vieron afectados por el ansia de beneficios rápidos de algunas empresas; así, es Ateneo de Gràcia se vio envuelto en litigios con una empresa de gestión inmobiliaria, al mismo tiempo que una bomba destruía el local; a pesar de todo, éste fue reconstruido y se ganó la partida, pudiendo seguir funcionando hasta el año 2002.  
Uno tras otro los Ateneos Libertarios fueron cerrando y se vaciaron de gente (…).
Y sin embargo otros nuevos locales han surgido alrededor del movimiento ocupa. Desde ellos se critica: el carácter totalizador de la economía y del Capital y el totalitarismo de sus burocarcias, el FMI, el Banco Central, la Organización Mundial del Comercio y sus Estados democráticos… Se organizan debates, conciertos y fiestas. Allí se reúnen los que quieren, hablan e intentan comunicarse para tratar de romper el aislamiento que eta sociedad impone.