10. Carrer de Mariana Pineda, màrtir liberal i republicana, 1831.

Màrtir liberal republicana, nascuda a Granada l’1 de setembre de 1804, va viure al carrer Àguila al barri de Gràcia de Granada, i va ser agarrotada el 26 de maig de 1831 durant l’anomenada dècada ominosa (1823–1833), la repressió de la restauració de l’absolutimse de Ferran VII.

Casada molt jova amb el militar liberal Manuel Peralta, quedà vídua i amb dos fills a l’edat de 18 anys. En contra de la monarquia absolutista restaurada per Ferran VII després del Trienni Constitucional, 18203-1823, gràcies al pronunciament militar del tinent coronel Rafael de Riego.

S’incorpora a tertúlies on es conspira contra la monarquia, ajuda a escapar a un cosí seu (també liberal republicà antimonàrquic) de la presó, acull a casa seva a conspiradors contra la monarquia absolutista arribats des de Gibraltar.

El 1831, rera els frustrats alçaments antimonàrquics dels seus correligionaris, suspén un encàrrec a les germanes d’Albaicin que li brodaven una bandera amb els colors republicans i el lema LIBERTAD, IGUALDAD Y LEY. El 13 de març els militars escorcollen casa seva i “troben” l’encàrrec a mig acabar. És detinguda i sentenciada a garrot vil a on mor a l’edat de 26 anys en no voler col.laborar amb les militars i delatar els noms d’altres liberals republicans que conspiraven contra l’absolutisme.

És interessant destacar com el nom d’aquest carrer, que recorda un personatge històric progressista, republicà i antimonàrquic, va escapar de les mans de la censura franquista. No n’és l’únic cas, sense anar molt lluny podríem esmentar, entre d’altres, el carrer de Torrijos, dedicat a un militar contemporani i correligionari de Mariana Pineda…

Però a banda d’aquesta anècdota històrica, i tornant a la història que ens ocupa, la llibertària, esmentarem alguns fets i activitats que van tenir lloc al carrer Mariana Pineda. Al número 5 d’aquest carrer va viure l’anarquista Teresa Claramunt i es van editar o realitzar publicacions anarquistes diverses com ara El revolucionario, Buena SemillaPáginas Libres al 1907.

El revolucionario era una publicació quinzenal de tendència anarcocomunista amb administració al carrer Mariana Pineda núm 8, 2on 1a. Es declarava “acérrimo partidario de la transformación social. Porque sólo de ella puede emanar la redención humana”. Publicat entre el 10 de setembre i el 1 d’octubre de 1891. Els seus lemes eren: de cadascun segons les seves forces, a cadascun segons les seves necessitats; i un per a tots, tots per a un. Encara que en la seva administració hi figurava Sebastià Suñé, la redacció estava a càrrec d’un estranger, possiblement algú expulsat de Suïssa, pot ser Paolo Schicchi que va arribar en aquests anys a viure a Gràcia expulsat justament des de Suïssa. Estava escrit en tres idiomes i en castellà tenia moltes faltes d’ortografia, redactat segurament per algú que no estava familiaritzat amb la llengua castellana. En ell es trobaven articles de gran profunditat i altres d’ingenu optimisme.

Buena Semilla era una revista qinzenal anarquista de crítica social i lletres. L’administració es trobava al carrer Mariana Pineda núm 5, entresòl 2a. Es va publicar entre el 5 de juliol de 1905 i el 1 de juliol de1906. La publicació pertanyia a l’empresa editorial de “El Productor” i per això els seus responsables eren Leopoldo Bonafulla i Teresa Claramunt. Apareixen signatures de Claudio Joves, M. Guyau, J. Comas Costa, Ahumano Precursor, J. Pasarell, F. Domingues Pérez, Jaime Brosa, A. López Rodrigo.

Páginas Libres era una revista anarquista de filosofia, ciència, literatura i crítica. L’administració es trobava al carrer Mariana Pineda 5 i després al carrer Argüelles 11, 1-2 (avui Terol). Publicat en 1907. A l’igual que Buena Semilla el consell editorial estava a càrrec de Leopoldo Bonafulla i Teresa Claramunt.