1. La Columna Durruti, 1936.


La sortida d’aquesta columna de treballadors armats representa l’esplendor de la revolució anarcosindicalista de juliol de 1936. Els revolucionaris van deixar al seu pas per Catalunya i Aragó la terra i les fàbriques colectivizadas i a més van desenvolupar un pla educatiu avançat per a la seva època, gratuït i per a tots. És a partir de la mort de Buenaventura Durruti en el front de Madrid, al novembre de 1936, que la revolució comença a retrocedir inevitablement. Va ser “El corto verano de la anarquía”.

Amb armament requisat a les tropes faccioses que havien estat derrotades durant l’intent de cop d’estat i amb vehicles expropiats pels revolucionaris anarcosindicalistes, es va formar la Columna Durruti. La crida per a unir-se a la columna es va fer per ràdio i els milicians es van reunir en el Passeig de Gràcia per a sortir rumb a Aragó el 23 de juliol de 1936. A la seva partida, van pujar per Passeig de Gràcia fins al monument a la Victòria i d’allí van girar a l’esquerra per la Diagonal.

Des d’aquesta cantonada de “els Jardinets”, on comença el barri de Gràcia, comença també el nostre recorregut. En el lloc, no queda cap rastre que ens recordi aquest fet històric que va tenir com a principals actors els anarquistes de la CNT–FAI. L’únic vestigi que resta de l’època és l’obelisc del monument el nom del qual és ara Plaça de Joan Carles I. No obstant això, el seu aspecte d’aleshores era molt diferent al d’ara. Originàriament, va ser fet construir i inaugurat pel govern de Lluís Companys en honor a la República i a Pi i Margall, i en la seva punta hi havia una dona nua que representava la llibertat. Una de les primeres obres públiques del règim franquista va ser treure a la dona nua, vestir-la i posar-la al peu de l’obelisc, on encara es troba avui dia. L’entusiasme feixista de 1939, alimentat per l’avanç dels nazis a Europa, va fer que en la punta de l’obelisc s’instal·lés un àguila imperial, raó per la qual els veïns van passar a denominar el lloc com “la plaça del lloro”. Després que els nazis perdessin la guerra, el franquisme, com a gest cap als seus nous amos occidentals, va eliminar el “lloro”, d’aquesta manera el monument va quedar tal com el veiem ara. La transició va deixar el monument tal qual, com gairebé totes les coses, però li va posar al lloc el nom del rei Borbó de torn, Joan Carles I.

El 4 de març passat l’Ajuntament de l’Eixample va aprovar derruir el monument aplicant la llei de la memòria històrica. El lloc se seguirà anomentant de Joan Carles I, el que és un bon exemple de l’Espanya actual, es renta l’aparença però els que manen són els mateixos i en els fòrums dels mitjans de comunicació la gent discuteix sobre si està bé o no derruir un monument sense que ningú s’interrogui ni posi en dubte els fonaments del sistema postfranquista.

El nostre projecte, a més de refrescar la memòria sobre aquesta infàmia de l’espai públic, el que vol és recordar a aquells que van formar part de la Columna Durruti, ja que ens semblen un exemple humà digne de recordar en els nostres dies en els quals la submissió al poder ens fa oblidar que va haver-hi gent que va creure que era possible lluitar per un món just i solidari. Ens interessa rescatar la frase que Buenaventura Durruti va pronunciar abans de partir al front d’Aragó des d’aquest mateix lloc al juliol de 1936: “Llevamos un mundo nuevo en nuestros corazones”, frase que es troba inscrita en el cenotafi que el recorda al costat de Francesc Ferrer i Guàrdia i Francisco Ascaso en el cementiri de Montjuïc.

En aquest punt d’inici del projecte pensem que conflueixen dos aspectes de la història de la ciutat i del barri que representen, d’una banda, la manipulació de l’espai públic al servei d’aquells que ostenten el poder i que l’utilitzen per a representar la seva ideologia dominant i, per altra banda, l’oblit al que són sotmesos aquells i aquelles que en algun moment van constituir un perill per a l’ordre establert, especialment els anarquistes que, agradi o no agradi, són part dels somnis de llibertat del barri de Gràcia.

El diumenge 19 d’abril de 2009 ens vam trobar per primera vegada en aquesta cantonada per anunciar el recorregut que es realitzaria el 17 de maig d’enguany, sortida a les 10h del matí des d’aquest mateix lloc, durant el qual vam recórrer i vam parlar dels llocs que ens semblen destacables en la història llibertària del barri de Gràcia (veure mapa amb recorregut i punts d’interés a la presentació d’aquest espai web, https://turismotactico.org/info-por-accion/).